12 Febrer 2012

Per Jordi Vinadé

La salut i l'economia social i solidària (ESS).

Quan hem deixat fer a aquells qui veien el seu propi benefici en que l’economia prengués vida pròpia, i que aquesta s’escolés a qualsevol racó de la nostres vides, a la salut també li ha tocat el rebre.”

L’expressió “Economia social i solidària” comença a ser cada cop més coneguda, tot i que és important saber que hi ha matisos que diferencien l’economia solidària de l’economia social.

Les dues parteixen d’un tronc comú que es caracteritza per buscar el benefici social, però cal diferenciar que l’economia solidària dóna un major èmfasi a les relacions que s’estableixen entre els diferents actors que intervenen en els processos de producció, distribució, consum i finançament. És així com l’economia solidària valora especialment que l’objectiu social estigui alineat amb com s’hi arriba, protegint i garantint que no es produeixi un desequilibri entre les seves fites  i la forma organitzativa que es pren per arribar-hi.

Si des del camp de la salut haguéssim de triar una de les dues expressions,  tot i deixant clar que amb la bona pràctica les dues són totalment complementàries, ens fixaríem amb la que ressalta la importància de les relacions, donat que és un indicador que garanteix una bona salut de l’organització/empresa/….

L´economia solidària manté en la seva aplicació un principi de coherència que va més enllà de dos actes consecutius en la mateixa direcció, donat que encadena multiplicitat d’accions i processos en el sistema des d’on interactuen per cercar el valor de l’equilibri.

Recordem que l’economia social i solidària reivindica tornar a situar a l’economia com un recurs i no una finalitat, on aquesta ha d’estar al servei de les necessitats de les persones i col·lectius, i no al servei d’ella mateixa. Per tant, significa abandonar activitats econòmiques que només fan que separar el mercat de les necessitats reals, i que contribueixen a que el propi mercat sigui qui ens domini i sotmeti.

Com ja sabem, l’economia és present a qualsevol espai de la nostra vida, d’aquí que volem fer una reflexió en la salut i l’economia mitjançant una pregunta:

Creiem que els diners i les finances estan al servei de les persones per millorar  la seva salut?

La resposta a aquesta formulació pot ser relativa, depenent de què entenem com a salut. Veiem la definició genèrica de la salut proposada el 1946 per la OMS: “La salut és un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia o invalidesa”. Tot i que dedicarem un altre article per parlar-ne més extensament, segons el postulat s’associa salut i benestar…. podem pensar en una societat saludable, quan un grup privilegiat gaudeix del seu “benestar” a expenses del malestar d’altres?, o bé quan situem que el benestar d’un primer món minoritari està associat a l’explotació i consum de més del 80% de recursos del planeta?.

Quan hem deixat fer a aquells qui veien el seu propi benefici en que l’economia prengués vida pròpia, i que aquesta s’escolés a qualsevol racó de la nostres vides, a la salut també li ha tocat el rebre.

El terme “fer negoci” ha estat l’objectiu que alimentava el propi cor de l’economia, fent que el resultat sempre sigui favorable a l’enriquiment  a partir del detriment de qui l’acompanya. En la salut no hi ha hagut excepció tot i els intents que s’han fet per emmascarar voluntats de finalitat econòmica, fent ús de missatges com: la vida està per sobre de tot i/o que amb la salut no s’hi juga. Si tenim una societat apuntada cap a objectius econòmics, creiem que amb la salut  s’ha traçat una  mena d’amnistia on s’han preservat els objectius socials?

De la mateixa manera que hem sentit que perdíem la sobirania sobre economies bàsiques com la domèstica i la local, també s’ha reforçat la idea que necessitem constantment assessors perquè ens facin comprensible allò que ja ha quedat fora del nostre abast. Tot esforç queda pobre quan es tracta de recuperar el coneixement sobre el diner i entendre els sistemes financers… i amb la salut podem veure que hem traçat el mateix camí.

La salut ja no és nostra, ni tampoc el control d’aquesta. Igual que les nostres hipoteques són controlades per un “sistema econòmic”, aquest mateix també ha decidit sobre les polítiques sanitàries, els sistemes de salut, la indústria al voltant de la salut, els mateixos professionals i fins i tot ho ha fet als currículums formatius.

La salut ha sofert els estralls del capitalisme sense que la suposada “autoritat sanitària” de la que vol presumir servís per res: veiem que les necessitats de l’actual crític i convuls model econòmic ordena retallades que afecten a la nostra salut, fent actuar aquells qui no tenen més seny que el de defensar a la seva bèstia econòmica, mentre els sentim dir-nos que la qualitat en els serveis de salut no s’afectaran. Mentrestant, en tot aquest escenari encara se’ns fa més difícil apoderar-nos d’un concepte de salut proper, aquell que podem entendre, pensar-hi, decidir-hi, participar-hi… la salut tal com és presentada des del marc econòmic sembla ser: les llistes d’espera, els quiròfans amb activitat reduïda, la reducció de personal, els fàrmacs genèrics, les comissions de criteri mèdic d’avaluació de prioritats, etc. Això és la salut?

Arribat a aquest punt podem preguntar-nos:  com hem arribat a un model de salut que ara ens pren la salut?

És molt probable que haguem d’abandonar el nostre actual i empobrit concepte de salut. No podem seguir vinculant exclusiva i preferentment la salut amb hospitals, professionals, sistemes públics o privats, medicaments, ni tant sols en formacions ortodoxes que fan que la realitat sanitària es reafirmi en si mateixa, impedint la possibilitat d’ alliberar la salut dels conceptes que l’empresonen.

Ja no podem continuar fent veure que aquesta idea de salut, tal com ens l’han presentada fins ara, pot atendre les necessitats d’una visió més complexe de la nostra realitat.

Per contra, obrir una escletxa que permeti la confiança i el coratge per abandonar models paternalistes, on les persones deixin de ser dictades i siguin preses des de la seva capacitat o possibilitat de ser-ho, és el que ens ofereix un model basat en l’economia social i solidària, des d’un nou concepte de Salut Cooperativa.