10 Abril 2012

Per Carles Ametller

Activitat física i salut

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

Trieu un ritme, un so constant que es repeteixi cadencialment i manteniu-lo de fons a la vostra ment mentre llegiu. Fins i tot poseu música d’aquest estil. Tan és si és rock, tecno o tribal. O bé feu vosaltres mateixos el so, amb les mans o els peus, colpegeu rítmicament.

I ara seguiu llegint.

Prioritzar és una tasca essencial en el nostre dia a dia, sobretot perquè la majoria solem tenir menys temps del necessari per abordar tot allò que hem de resoldre. En general podem prioritzar les activitats a realitzar en funció de l’immediatesa o de la rellevància. Cadascú pren el criteri que li sembla més correcte, i serà diferent segons la situació personal i les seves circumstàncies particulars, preferències, necessitats…
Poc hi ha a discutir pel que fa a necessitats, preferències, circumstàncies particulars i situacions personals. Però potser sí que podem discutir sobre algunes necessitats: des del punt de vista dels professionals de la salut hi ha uns mínims imprescindibles a acomplir. El sentit comú ens en pot fer una llista de forma força ràpida i eficaç i, segurament, molt unificada. No és l’objectiu de l’actual escrit fer-ne una verificació, però sí que des d’aquest butlletí intentarem donar eines per cobrir-los.

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

El tema d’aquesta ocasió és l’activitat física. Som una societat bàsicament sedentària, malgrat que alguns trasllats els fem a peu o dins la nostra jornada laboral haguem de caminar o fer diferents tipus d’esforç. No té res a veure amb l’activitat física dels antics pobladors i d’algunes cultures indígenes actuals on totes les activitats quotidianes son físiques, relacionades amb activitats cardiovasculars i de força – resistència.
Tornant a aquesta línia de recuperar allò per al qual l’home com a espècie va desenvolupar-se i va ser capaç d’adaptar-se millor i, per tant, a allò que ens és més fisiològic, plantejo com compensar el nostre sedentarisme actual:

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

Malgrat que no siguem antropòlegs, podem pensar en el dia a dia d’aquests grups de població indígenes. Com és el seu dia a dia? Quines activitats quotidianes han d’afrontar per la seva supervivència? Quines activitats socials i culturals desenvolupen? Crec que la majoria pensarem en poblats més o menys reduïts. Són caçadors, recol·lectors o bé pastors, nòmades o assentats en poblats permanents. Alguns amb fonts d’aigua a prop, d’altres a molta distància d’aquesta. Sol haver-hi una distribució de tasques segons el sexe, però si reduïm a l’essencial que fan, coincidirem en què bàsicament caminen. Caminen per aconseguir aliment o aigua, caminen per pasturar els seus ramats, caminen per visitar altres poblats. Caminen, caminen i caminen.

La força resistència també hi és present: recol·lecció i transport d’aigua, llenya, aliment, manipulació de l’aliment (fer farina dels cereals recol·lectats), construcció de vivendes… També tenen temps per divertir-se, i la primera representació mental que a hom li ve al cap és la música i la dansa. Balls rituals, cants i percussió.

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

Aquesta és l’essència del seu dia a dia des del punt de vista físic. L’home, com a espècie, ha nascut fent activitats fonamentalment cardiovasculars i de força – resistència. Per aquest motiu hem de pensar en aquestes activitats si volem que la nostra fisiologia actual millori i compensi el nostre sedentarisme.

Com he mencionat, cadascú prioritza segons diferents condicionants i circumstàncies personals, però com a norma general, per tenir els millors efectes de l’activitat física que practiquem, hem de tendir a realitzar-ne entre 3 i 4 sessions a la setmana de 30 minuts com a mínim. El millor és que siguin activitats cardiovasculars: caminar, córrer, ciclisme o spinning, rem, natació… esports oberts: tennis, pàdel, futbol, bàsquet, arts marcials … (alerta que hi ha més risc de lesió!) o bé activitats de força – resistència: tonificació muscular individualment (també se li pot donar un sentit cardiovascular si es fa en forma de circuit) o bé en classes dirigides (algunes ja combinen l’aspecte cardiovascular al de treball de la força), tal vegada em deixo altres activitats que també representen un esforç cardiovascular o de força – resistència, crec que ja s’agafa la idea.

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

I la majoria les podem fer amb música! No és necessari, però la música rítmica sobretot, facilita les activitats físiques perquè ens porta el ritme de treball, ens motiva i ens fa desconnectar de les sensacions desagradables de fatiga que apareixen (en època d’esclavatge, durant les inacabables jornades de treball als camps, els esclaus solien cantar per poder sostenir l’ànim i les forces)

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

Cal dir que hi ha més aspectes a tenir en compte: per obtenir els màxims beneficis primer cal triar una activitat que ens motivi, que ens diverteixi. És essencial que sigui així, sinó tenim un risc més alt d’abandonar en un termini breu. També cal iniciar-se o reprendre qualsevol activitat física de forma progressiva, permetent que el cos s’adapti gentilment a l’esforç, escoltant quines sensacions ens retorna per saber com anar incrementant l’exigència fins als valors desitjats, adequats i suportables. Les primeres vegades cal que acabem amb la sensació de no haver fet massa cosa, pràcticament sense haver-nos cansat. Penseu que la resposta de fatiga després d’una sessió d’activitat física no arriba immediatament, té un decalatge entorn a les 24 hores! Doneu temps a que el cos s’expressi: feu ben poc les primeres vegades i espereu a veure com us sentiu l’endemà. Les sensacions del dia després us ajudaran a valorar quina intensitat necessiteu durant la pràctica. Tingueu en perspectiva que no s’ha de recuperar el temps perdut durant els primers dies. Mireu a mig i llarg termini, els beneficis ja arribaran, sobretot si no us claveu una pallissa els primers dies i us heu de quedar a casa a conseqüència de les seqüeles!

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

Un altre aspecte a valorar és la tècnica d’execució de l’activitat. És important prestar-hi atenció, fins i tot demanar suport a especialistes que ens assessorin per optimitzar l’execució del gest esportiu si no tenim una bona base. Fins i tot per córrer o caminar, que són activitats molt espontànies! Un especialista ens pot assessorar sobre la indumentària a utilitzar o bé valorar realment la nostra tècnica i introduir-hi alguna modificació per minimitzar el risc de lesions: per exemple, podem recomanar l’ús de bastons per disminuir la càrrega que reben els genolls, ja sigui per a principiants, gent amb excés de pes o per a qui vulgui atrevir-se a fer muntanya per primera vegada. El bon ús corporal és bàsic per permetre una llarga vida esportiva, minimitzant lesions, molèsties i tensions innecessàries!

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

Avui dia cal compensar el nostre sedentarisme.
Som perfectament capaços d’iniciar una activitat física que ens agradi, que ens motivi. Som capaços de regular la intensitat i freqüència i gaudir-ne. Som prou hàbils alhora d’escollir on la practiquem i amb qui.

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

No sempre temps passats van ser millors si sabem extreure’n què tenien de bo i ho transportem als nostres dies, amb els mitjans actuals. No cal haver de córrer per salvar la vida, cames ajudeu-me , per fugir d’alguna fera. Ni cal fer expedicions diàries a buscar aigua per poder beure, cuinar i rentar-se. Tampoc és necessari buscar i carregar feixos de llenya per escalfar-se i coure els aliments. Ja no s’ha d’anar a recórrer els camps i muntanyes per buscar aliment o plantes medicinals (tot i que pot ser molt plaent fer-ho!).

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

Tanmateix hem de compensar el nostre sedentarisme, i podem prendre totes aquestes activitats, i moltes d’altres, com a exemple. Podem adaptar-les a les nostres necessitats actuals. L’activitat física ens aporta un aspecte perdut i alhora necessari a la nostra societat: ens acosta a la nostra fisiologia, a la nostra salut i a la nostra felicitat. Si de debò volem, si ho fem, si trenquem aquelles resistències que ens immobilitzen, podrem abastar una vida millor, més sana, més feliç. A vegades només ens cal una petita ajuda en la direcció adequada. Desitjo humilment aconseguir aquest efecte.

Bum, bum, bum!

Tap, tap, tap!

Salut!