20 Novembre 2018

Per José Herrero

El Bon Tracte en la infància

Recordeu la pel·lícula d’Amélie? El seu títol original era, Li fabuleux destin d’ Amélie  Poulain, Com podríem definir la personalitat d’aquest entranyable personatge? …en una paraula, somiatruites, somiadora, visionària i fàcilment il·lusionable amb coses estranyes o impossibles.
Recordeu els seus pares? La mare, maniàtica i compulsiva amb l’ordre i l’educació, no suporta que la toquin. El pare, un ex-militar i metge, és igualment maniàtic amb l’ordre, i avui dia li diagnosticarien un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC). El pare només s’acosta i toca la seva filla per fer-li l’exploració mèdica, quan això pansa! A Amélie li salta el cor i li batega a mil en sentir la presència del seu pare tan a prop i que la toqui. Però el seu pare no ho veu, cec per la seva obsessió! i creu que aquesta taquicàrdia és derivada d’un problema cardíac, la qual cosa augmenta la protecció i l’aïllament de la seva filla.
Tot empitjora quan mor la mare de Amélie d’un accident i s’aguditza en el pare la seva obsessió i depressió. Amélie se sent sola i trista veient passar el món per la finestra de la seva habitació, fins que un dia decideix sortir i marxar a París! Podem dir que Amélie va rebre Bon Tracte durant la infància?
Amb Bon Tracte ens referim a oferir aquells elements imprescindibles per a un desenvolupament sa de la personalitat infantil, proporcionat en aquest cas, pel món adult (J. Barudy). Ens referim a l’afecte, respecte, cures, estimulació, protecció, educació, socialització i recursos resilients.
Parlem també d’una bona ecologia uterina, d’una satisfacció i autoregulació en les necessitats bàsiques inicials (aliment, succió, son, …), un afecte demostrat amb mirades, carícies, cançons, paraules i braços. Un estímul en el lliure moviment i en el desenvolupament psicomotor. I una criança i educació modulada per límits necessaris i amb recursos per sostenir i acompanyar la frustració.
El Bon Tracte Infantil permet la configuració sana i funcional del cervell i de la ment perquè facilita l’alliberament d’hormones neuro-tròfiques, que al seu torn estimulen xarxes neuronals que afavoreixen el desenvolupament sa emocional, relacional, afectiu, motor, cognitiu i moral. La qual cosa permet el desenvolupament d’una personalitat capaç de respondre a l’empatia, a la solidaritat i als desafiaments del desenvolupament de la seva persona i de la seva vida (J. .Barudy).
El Benestar Infantil requereix dels recursos comunitaris necessaris per frenar els contextos adversos de desprotecció en la infància i de les competències de pares i mares i educadors i educadores, a cobrir les necessitats bàsiques infantils (J. .Barudy).
Amélie va tenir una infància amb les cures bàsiques i educació, però faltada de mostres afectives, contacte físic o mirada apreciativa. Així i tot, troba la forma de sortir del seu context desfavorable per buscar una nova vida a París. Passen dos fets fortuïts que canvien la seva vida, la mort de Lady Di i el descobriment al seu bany d’una caixa que conté joguines, fotografies i croms que un nen va amagar quaranta anys enrere. Una vegada fa la devolució al seu amo de la seva caixa, nota la seva positiva reacció. I Amélie sent un propòsit per a la seva vida, que és aconseguir que els que estan al seu voltant se sentin feliços.
La trama de la pel·lícula ens porta al fet que aquest propòsit de fer feliç als altres és difícil si ella no se sent també feliç. L’ajuda un home gran que viu tancat al seu pis i que té la malaltia d’ossos de vidre, però que li ofereix el suport afectiu necessari per promoure un canvi en ella.
Amb aquesta ajuda i esforç aconsegueix fer front als seus fantasmes, que li impedien acostar-se amb seguretat i serenitat a la persona desitjada. Aquest canvi, neix de la resiliència i de la creença en la possibilitat. La resiliència és fer front a l’adversitat i desafiaments, generant qualitats mentals, afectives, relacionals, cognitives i conductuals, sol ser el resultat del bon tracte familiar i social  (J.Barudy).
Les competències de pares, mares, educadors i educadores haurien de facilitar en els nens i nenes:
– La capacitat d’escollir metes i projectes vitals adequats
– Resoldre els problemes habituals i normals de la vida
– Suportar l’esforç i recuperar-se dels fracassos. Exercitar el múscul de la resiliència
– Valorar les coses adequadament i gaudir de les coses bones. Aprendre a fluir amb les activitats que ens donen sentit
– Generar llaços afectius cordials amb els altres
– Aprendre a conèixer-se
(J.A Marina)
Ens poden ajudar els següents recursos:
– Pares, mares i educadors/es com a models, i educant amb l’exemple
– Uso del Bon Tracte, evitar i combatre l’abús de poder i el maltractament infantil. Permetre el desenvolupament, de l’empatia, la solidaritat, la cura,…
– Canvi de creences i de sentiments inadequats o de limitació. Afavorir un caràcter animós
– Ajudar a raonar i crear pensaments creatius, per generar recursos resolutius
– Persistir en l’hàbit. L’hàbit pot ajudar a sostenir els punts anteriors
– Eliminar obstacles. Aquells que impedeixin els punts anteriors