31 Juliol 2015

Per

Cos i l'economia del bé comú. L'entrevista

Les diferents crisis que pateix el món, principalment la financera, l’econòmica, l’energètica i la mediambiental, venen donades per problemes inherents en el sistema de desenvolupament occidental. Aquests últims anys s’ha posat de relleu que el model hegemònic en molts sectors no són sostenibles a llarg termini. És per això que vaig començar a investigar sobre l’Economia del Bé Comú de l’economista austríac Christian Felber i vaig mirar de buscar en entitats catalanes aquells models que s’hi podien acostar més a un model sostenible, solidari, i sobretot que busqués doncs això, el bé comú en tots els agents que envoltaven a l’entitat, ja fossin treballadors, clients, gent de la comunitat o el medi ambient.

En el camp de la salut, especialment delicat i crític per a qualsevol societat, és més important que mai tenir un model sostenible. Amb una organització democràtica, transversal i sense ànim de lucre, apostant per la medicina integrativa i ampliant el poder de decisió dels usuaris, la cooperativa COS és una entitat que aposta per un model pioner i transformador.  Per a conèixer de més a prop la seva entitat, vaig poder entrevistar a la Laura Roda i el Jordi Vinadé, treballadors de la cooperativa:

Què és COS i quines tasques desenvolupa?

És una cooperativa de professionals que mitjançant la me­dicina integrativa, unificant criteris, treballa en equip per fer que la persona atesa sigui protagonista del seu procés. Un equip que ofereix eines i recursos per a l’autogestió de la salut.

A la vostra pàgina posa que creieu en un altre model de gestió de la salut, en què consisteix?

Una part d’això són les mesures preventives, de cuidar la salut abans de que passi res. Un altre tema és la responsa­bilització de cada un de la seva salut. A nosaltres a això li anomenem autogestió. Llavors fem molta pedagogia de que la gent ha de ser responsable i participar dels canvis que nosaltres proposem. Finalment la última part és la medicina integrativa, on es treballen amb la persona diferents teràpies, compartint la medicina convencional amb altres teràpies de manera conjunta. Aquesta visió més global no hi és a l’atenció primària, perquè no tenen temps. Allà es passen 5 minuts per client perquè van molt justos de temps.

Seria com interconnectar les diferents teràpies i medici­nes per poder tenir una visió molt més àmplia del pro­blema?

Exacte.

Com va néixer el projecte?

D’una sèrie de terapeutes que compartien inquietuds que volien treballar d’aquesta manera i volia dedicar-li un espai més ampli. I després d’una gent, d’usuaris, que volia parti­cipar amb nosaltres, per això som una cooperativa de treball i consum.

Per ser client de COS has de ser soci?

No. Es diferencia en el preu, i que si ets soci formes part del procés participatiu de l’entitat.

Perquè veu apostar per un model cooperatiu?

La majoria de gent som d’aquest món i no concebem una empresa si no és d’aquesta manera. Tenim sous equitatius, tots decidim, inclosos els socis usuaris amb un 40% dels vots, però també en formen part. Estem dins d’aquesta eco­nomia cooperativa.

Com us financeu?

Vam demanar un préstec per fer el local a Oinarri, una so­cietat cooperativa del País Vasc que avala projectes. La resta ve del capital social.

Sou pioners com a cooperativa de salut?

Nosaltres no en coneixem a ningú altra. Estan els de la xarxa integral catalana, però no són una empresa, són autònoms. Tenen una idea similar a la nostra però no està tant establer­ta. Coneixem altres models de salut a Itàlia que ho fan tot de manera integrativa. A la Toscana han fet un hospital de medicina integrativa. Però no funcionen com a model cooperatiu. Com a model cooperatiu no en coneixem a ningú ni aquí ni fora. Però al final som una cooperativa de serveis, que n’hi ha moltes altres.

Dueu a terme un Balanç Social?

Sí, el de la XES.

Formeu part d’associacions cooperativistes o de xarxes d’economia solidària?

Som socis de XES, Coop57, del grup ECOS, i després te­nim connexió amb iniciatives i associacions dins el barri de Gràcia. Intentem participar tant com podem, ens serveix molt perquè fem molts intercanvis, veiem com funcionem uns i altres i fem una mica de xarxa. El que passa és que hi ha tanta feina i estem tots ficats en tantes coses perquè som tot molts activistes que tampoc ens queda massa temps. Però ja està bé perquè al final ens nodrim d’això.

Teniu relació amb l’administració? En cas que si, és a ni­vell municipal, de la diputació, de la Generalitat de Ca­talunya o a nivell estatal?

Nosaltres no.

Què canviaries de l’administració pública? Creus que la salut, igual que altres sectors com el sector de les elèctri­ques o de les comunicacions, està massa polititzat?

Doncs principalment treballar perquè els usuaris tinguessin un paper més actiu en les decisions sobre la seva salut. Això implica fer una pedagogia per part dels professionals i les formacions que reben, i treballar les resistències per canviar un model de relació jerarquitzada entre els mateixos profes­sionals i la relació metge-persona atesa. També promouria polítiques per incloure serveis i disciplines de competència no mèdica, per tal de donar a les persones usuàries un ven­tall més complert per atendre’ls. Això també implica obrir un procés de regulació per les teràpies fins ara dites com alternatives, pel que fa als professionals en exercici i estudis oficialitzats i equiparats a graus o post graus.

Ja hi ha estudis que donen un ampli benefici a la instauració de teràpies alternatives en els serveis públics, rebaixant el cost de tractaments fruit de la reducció medicamentosa i un increment del benestar i efecte terapèutic.

És a dir, hi ha interessos que fa que els beneficis econò­mics passin per davant del benestar social? Per exemple el fet que no es treballi prou amb la medicina preventiva o l’ús excessiu de fàrmacs.

Nosaltres partim de la idea que amb la salut és il·lícit l’enriquiment. Des d’aquest punt de vista, el benefici de l’empresa farmacèutica com de molts centres de medicina privada ja s’haurien de revisar. Mentre la salut estigui dins del circuit lucratiu, hi ha un lògica tendència a que les re­lacions que es donen dins d’ella estiguin impregnats amb aquesta fita. Amb això tampoc vull dir que estigui d’acord amb la salut a cost zero tal com s’ha donat equivocadament la idea. Per tant, s’haurien de buscar fórmules per tal que qualsevol persona sigui conscient de la despesa sanitària real. Malauradament hem vist que els sistema actual està total­ment farcit de situacions de desaprofitament de recursos per part dels usuaris. Falten polítiques de prevenció basades en una bona pedagogia, i d’un ús més racional dels recursos, ambdues coses tant per part dels usuaris com dels prescrip­tors. En aquest sentit la carrera de medicina està totalment desactualitzada.

Quants anys fa que esteu constituïts?

Quatre.

Heu notat creixement i que hi ha cada cop més gent en aquest món?

Sí, però poc a poc i no deixem de ser una part molt petitona. Hi ha molta gent que vol fer un canvi, inclús molta gent que no és d’aquest món, venen, i fan un canvi cap a una altra visió. Al metge vas només a curar-te, aquí t’acompanyem en tot el procés, sense ser místics, però tot amb una cons­ciència.

A França els tractaments naturals estan molt més regu­lats i és una cosa que està molt més arrelada a la societat. Penses que la gent aquí comença a creure més amb els tractaments naturals?

Sí, jo crec que sí.

Com us veieu d’aquí a 10 anys?

El Jordi vol fer un hospital, altres diuen altres coses… De moment farem un dentista, i volem ampliar el local. L’ideal seria poder tenir una clínica amb moltes sales i molts pro­fessionals.

De model econòmic també volem crear el principi mutua­lista. Les mútues d’abans de tota la vida la gent s’ajuntava i posava diners per poder pagar la salut que era privada, i poder entrar a la salut pública ja seria “la leche”.

Us agradaria tenir la vostra pròpia mútua?

Sí, de fet ho som. Ens agradaria constituir, però no com les d’ara, que s’han apropiat d’un terme.