2 Octubre 2014

Per Maria Ortí

Criança respectuosa

Rosa Jové i Montanyola

Psicòloga infantil

La família és el nucli social on els éssers humans iniciem la nostra educació en tots els nivells, tant en l’emocional (ja que és on aprenem a estimar i a ser estimats, a ser consolats i a consolar, a ser escoltats i a escoltar, a llimar les nostres diferències, etc.) com en l’emocional (ja que aprenem a relacionar-nos amb la resta començant pels nostres pares, germans, etc.), com en el dels aprenentatges més “acadèmics” (què és, si no, l’aprenentatge de la llengua materna i dels primers conceptes?).

Però per tal que tot això s’esdevingui dins el nucli familiar de forma constructiva i que es pugui fomentar que l’infant desenvolupi les seves capacitats, han de donar-se una sèrie de requisits en la criança, des que el nen neix, i que comprenen diferents etapes de la seva vida:

  • Des dels 0 fins als 6 mesos: La consigna que ha de  rebre el menor és la de “soc valuós”. Requereix i reclama cures i atencions. Aquells que les reben de manera satisfactòria desenvolupen una millor autoestima i seran nens i adults forts emocionalment. Aquells que no les reben, generen personalitats insegures, tot i que per camuflar-ho, sovint ho disfressen en forma de violència.
  • Des dels 7 mesos fins als 2 anys: Els infants a més de les cures i atencions adequades necessiten sentir que són respectats en tot allò que fan. Però no només en allò que fan sinó també en el temps que tarden a fer-ho. Cada nen té el seu ritme i voler forçar-lo farà que se senti que no fa bé les coses. La introducció forçada de l’aliment, els mètodes traumàtics per fer que dormi, els càstigs severs pel control d’esfínters, etc. generaran danys en l’autoestima del menor.
  • Des dels 2 fins als 4 anys hem de deixar molt clar als nostres fills que els comprenem (tot i que de vegades no acceptem els seus actes). És l’època en la que s’inicia la independència (a la seva manera, clar) i és un moment en què pretenen fer-ho tot per sí sols i portant la contrària. Hem de comprendre això abans de corregir els seus actes, ja que tot i que siguin contraris als nostres principies, no ho fan per molestar-nos sinó per provar i experimentar amb el seu entorn.
  • Des dels 4 fins als 6 anys. En aquesta època s’atreveixen a separar-se de casa, de la família (comença l’escolarització de la majoria). A partir d’aquí caldria treballar sempre amb els nens des del respecte, partint de la seva zona emocional coberta per passar a la distància emocional assumible.

 

Tot això dit fins ara resumeix la relació dels pares amb els nens, però també es important la relació que els pares mantenen entre ells, ja que son un model educatiu pel menor. En el cas de nens més grans també es important la relació que els seus professors tenen amb ells, ja que son nens que passen més hores a l’aula que a casa. Però sobretot, quan les normes de casa i les de l’escola no son les mateixes o són contradictòries.

 

La criança respectuosa és una forma de criança que té en compte les necessitats en cada moment del nen (no només les físiques sinó també les emocionals) i que son ateses de manera que respecten al menor com a persona. No podem utilitzar amb els nens mètodes que moralment i èticament censuraríem per a un adult (cridar, pegar-los, deixar-los plorar, etc.)

 

Un tema a part són les polítiques familiars. Actualment hi ha una gran quantitat de famílies que open per una criança més en sintonia amb les necessitats del bebè però que constantment es veuen frustrades per les polítiques poc conciliadores entre la vida laboral i familiar. Les polítiques restrictives posen en perill la salut mental de les nostres criatures (i la física també, ja que entre altres problemes, reben menys lactància materna). La família ha de ser un espai essencial pel menor però necessita una protecció i un reconeixement social que, en l’actualitat, no sempre rep.