2 Juliol 2019

Per Carles Ametller

Disfunció crani-mandibular

Que aixequi la mà qui no premi les dents, ja sigui tot el dia o només de nit…

 

Els odontòlegs constaten a les seves consultes que només una petita part de la població aixecarà la mà.

 

Per tothom és conegut que la societat actual ens empeny a portar un ritme de vida accelerat. Alguns afirmen que l’estrès i/o ansietat que això genera és la plaga de la nostra època actual. Ben cert és que el fet d’estar sotmès a estrés de forma perllongada altera els nostres mecanismes fisiològics a molts nivells i pot generar o facilitar l’aparició de diferents processos patològics. Un de molt comú és el Dolor Oro Facial, produït principalment per la Disfunció Temporo Mandibular.

 

El Dolor Oro Facial comprèn tots els dolors d’aquesta regió i també dolors irradiats, és  a dir, que tenen origen en aquesta regió i que arriben més enllà: a la resta del crani, al coll, a la nuca o fins i tot cap a la línia de les espatlles. Aquest fenomen es deu a la complexitat anatòmica i fisiològica que ens trobem en aquesta zona, on les diferents estructures s’interrelacionen i interactuen d’una forma notable.

 

Totes aquestes disfuncions poden tenir diferents orígens. Els més importants, com ja anticipavem, els trobem en el camp psicosomàtic i emocional, en forma d’estrès i d’ansietat, però també poden ser traumatismes de diferent tipus, ja en edats primerenques, fins i tot al moment del part, o en edat adulta. Altres causes poden ser infeccions, canvis hormonals, canvis articulars degeneratius, iatrogènia, problemes d’oclusió…

En el cas concret de la Disfunció Temporo Mandibular, l’abast del fenomen és el de la regió de l’articulació entre la mandíbula i el crani (concretament a l’os temporal) i els músculs de la masticació i els teixits annexes. 

Aquesta Disfunció Temporo Mandibular afecta a un 6-12 % de la població, en una proporció favorable a les dones 4:1 respecte als homes. Sovint té origen en el Bruxisme,  el nom tècnic que denomina el fet de prémer les dents o de fer-les grinyolar fregant-les entre elles, durant la vigilia i/o el son.

 

Com podem comprovar  que ens trobem davant d’un cas de la Disfunció Temporo Mandibular?  Per saber identificar-la només cal preguntar-se:

  • Tinc sorolls articulars i/o dolor a la mandíbula quan menjo o quan obro i tanco la boca?
  • Tinc dificultats per obrir o tancar la boca?
  • Tinc mals de cap?
  • Tinc dolor a la boca de més de tres mesos d’evolució?

 

Si alguna de les respostes és afirmativa, caldria pensar en fer-se una valoració per part d’un professional competent. La complexitat d’interrelacions que es produeixen en aquesta localització, per altra banda tant important pel bon funcionament de la resta del cos, fa que sigui especialment important regular-ne les seves alteracions i, abans, cal fer un bon diagnòstic:

 

En el Dolor Oro Facial, caldrà la valoració exhaustiva per part de la Odontologia que confirmarà o descartarà que sigui un problema dental, articular, muscular, vascular… i proposarà la seva solució amb la tècnica més adequada. A Cos ho farem seguint els criteris de la nostra Odontologia integrativa, preventiva i conservadora.

 

La Osteopatia s’encarregarà d’estudiar funcionalment les tensions i mobilitat de les diferents parts de la regió: crani-mandíbula, tensions linguals, de raquis cervical i de la regió del cinturó escapular i de primeres costelles, i les intentarà resoldre amb el seu ventall de tècniques. Possiblement es proposin exercicis d’autotractament, per tal d’ampliar l’efecte del treball osteopàtic. Un altre possible abordatge de la Osteopatia pot ser el paliatiu, sobretot quan la persona a tractar està utilitzant alguna ortodòncia per corregir el seu equilibri bucal o quan ja hi ha un dany estructural irreparable. Cal anotar que les ortodòncies, si bé necessàries en alguns casos, poden produir diferents nivells de tensió a la boca en particular però també a la resta del crani i cervicals, per les ja esmentades interrelacions. En aquest cas l’objectiu serà reduir aquest efecte secundari mentre duri el procés.

 

La Teràpia Neural pot ser important per resoldre alteracions del sistema nerviós que puguin ser el desencadenant del dolor i de la Disfunció. En aquest cas concret, el tractament sol ser molt local, a diferència d’altres alteracions on la Teràpia Neural sol aplicar-se a una àrea més extensa i no necessàriament a prop del símptoma. També es pot utilitzar tenint en compte el seu efecte miorelaxant.

 

No es pot obviar el treball Psicoterapèutic per ajudar a la persona a corregir i/o regular els seus nivells d’ansietat i estrès. Segons el cas, es requerirà una intervenció puntual o una de més perllongada en el temps.

 

Altres tècniques que poden ser molt útils i efectives en el tractament del Dolor Oro Facial son la Medicina Tradicional Xinesa (sobretot amb l’Acupuntura) o la Reflexologia Podal.
La Medicina Integrativa és la millor solució: el fet de determinar adequadament quin és el motiu de la Disfunció Crani Mandibular de cada cas i saber les indicacions de cada teràpia és, a part de la posterior coordinació dels diferents professionals de la salut que intervinguin, la clau per seguir el millor Pla Terapèutic i assegurar-se el millor resultat possible.