27 Agost 2018

Per Xavi Muñoz

El cicle de les emocions

EMOCIÓ
L’emoció és un recurs adaptatiu de tots els mamífers, per percebre millor l’entorn i actuar en conseqüència.
Tenim zones del cervell especialitzades. L’hipotàlem rep cada pensament i el lliga amb cada emoció sentida i aquesta unió detona una resposta química en forma  d’hormones que permanentment envaeixen tot el sistema endocrí. Es modula, així, el comportament de totes les estructures corporals, òrgans, cadenes musculars, cèl·lules, teixit connectiu… Influint en les nostres accions i decisions de cada instant.
Una emoció és una informació valuosa que fluirà pel nostre inconscient i com a tal l’hem de tractar. Com si és tractés d’un àpat, el cos la gaudirà, la mastegarà, l’assimilarà i en acabat, l’haurem d’excretar. Per més tard rebre nou material amb el cos al més net possible. D’això en podem dir una emoció positiva: agafo la informació, l’expresso i la deixo anar.

EMOCIÓ ATRAPADA
Totes les experiències, vivències i pensaments, queden en uns arxius inconscients emmagatzemats a la medul·la espinal, són moments d’història per on les emocions passegen, cercant recursos pel millor viatge i que tenen el clatell com a final de trajecte. Aquests arxius poden estar a un nivell molt inconscient, no cal que estiguin en el nostre record, fins i tot poden ser arxius heretats del nostre arbre genealògic.
En una emoció que costa de pair i excretar, pot ser que el cos demani simplement una atenció especial i ens ofereix un símptoma per cridar l’atenció: així li fem cas, l’expressem i la drenem.
En un segon grau quedarà una emoció a la qual no donem l’atenció que ens reclama el símptoma. Potser ens fa mandra, potser la fem servir per manipular situacions, …
En un tercer grau tindríem una emoció de tipus “al·lèrgic”, recurrent, addictiva. El cos pot tenir una reacció defensiva i el cervell pot quedar en un bucle de retroalimentació, amb l´hipotàlem fent bucle amb les mateixes hormones i afectant especialment a estructures corporals concretes, sensibles al tipus d’emoció.
En els 3 casos ens cal un procés de conscienciació, reconeixement, agraïment i desig-decisió de deixar-la anar.

ORDINADOR BIOLÒGIC
Podríem definir el cervell com un ordinador biològic, on les estructures cerebrals serien la torre, fascinant laberint de connexions electromagnètiques. La ment serien els programes instal·lats, susceptibles de ser accedits i millorats en tot moment. I la consciència seria el teclat de l’ordinador amb el qual podem decidir si funcionem amb els programes prèviament establerts o si ens convé una reprogramació més òptima.
Sempre serà una decisió personal i intransferible. Això no vol pas dir que no puguem demanar l’assistència d’un tècnic, que amb la seva capsa d’eines ens pot facilitar algun tràmit.
Però la consciència serà només nostra, l’amor posat en el tràmit, amb tècnic o no, farà l’actuació pròpia. Igual que una cançó composta per un bon músic, si l’estimem, la farem nostra quan l’interpretem.
COM RECONÈIXER L’EMOCIÓ ATRAPADA
Si tenim una emoció atrapada tindrem un símptoma de malestar, no estarem en pau. Es pot donar que la veiem clara, la reconeixem, doncs llavors seiem al teclat i li donem en positiu l’ordre contraria. Per exemple “soc perfectament capaç” d’aprofitar aquesta emoció de tristesa, ràbia, … i de transformar-la en alegria, pau…. Indispensable donar-li expressió, cal riure, plorar, sospirar, cantar, cridar…
Així al color emocional d’inici li posarem un color complementari que equilibrarà les intensitats, els pensaments i les hormones.
Depenent de la personalitat de cadascú, podem prendre’ns l’afer amb una profunditat, fer un ritual, meditar-ho o filosofar-ho o bé simplement dir la frase ben estructurada i punt, l’important és positivitzar la frase: “soc perfectament capaç…”, “em cal recuperar la normalitat …”, “ara et veig, gràcies i et permeto fluir…”.
Si no acabem de fer net, podem inventar el mètode que més ens agradi. Es tracta d’alliberar l’emoció atrapada, esborrar el caminet habitual que vàrem aprendre al llarg de la vida com a resposta-defensa adaptativa i dir-li al nostre subconscient que ja estem cansat de resoldre-ho d’aquesta manera i que ara tenim una solució més creativa o divertida. Aquest senyal que davant un impacte emocional el cervell ha après a resoldre d’una forma concreta que esdevé automàtic. Agafada de l’arxiu medul·lar, impactant a l’amígdala cerebral i fent una resposta sense còrtex, sense ser meditada.

VIATGE A l’INFANT INTERIOR
És en la infància quan agafem la majoria de patrons de conducta, adaptació i defensa.
Visualitzo l’infant que vaig ser i soc, amb l’emoció atrapada que vull modificar. El saludo i em presento. Li agraeixo tot el que està fent per mi, li dono valor, “Gràcies per enviar-me aquest record, així em faig conscient, és molt important per a mi. Però ara soc més gran i decideixo altres opcions, tinc una nova manera de resoldre les situacions més divertida, ja no cal que m’enviïs més aquest record, tu queda’t jugant i jo de tant en tant et vindré a veure, mai més estaràs so”l. L’abraces i veus com es queda en un indret ple de sol , feliç, on ningú el destorba.

LA PEL·LÍCULA RALENTITZADA
A l’univers tot està polaritzat yin-yang, femení-masculí, foscor-llum, …..
El masculí manifesta, es mostra, brilla (estrella). Però és del principi femení, sovint ocult, d’on s’engendra tota manifestació (matèria fosca de l’univers)
Igual que en una pel·lícula de cinema, on una quantitat determinada de fotogrames per minut són intercalats en una foscor absoluta que els dona sentit. Si abaixem la velocitat de la pel·lícula, serem capaços d’entendre millor el procés fotogràfic, aturar la il·lusió de continuïtat, fixar-nos en un fotograma concret i veure entre ells la foscor que els fa possibles.
Puc fer comportar-se al cervell de la mateixa manera amb una emoció, si l’alenteixo o el paro en el fotograma-instant abans que dispari l’amígdala i puc afegir l’espai fosc per afegir la frase positiva sublimin al, el desig de canvi, la millor opció per a tu….

EL CODI DE L’EMOCIÓ
Aquest és el títol d’un llibre escrit per B. Nelson, on mitjançant un test kinesiològic, es localitza una emoció atrapada, relacionada amb un símptoma concret que ens està afectant: cerquem una edat on va quedar en memòria i un lloc al cos on va quedar baixa l’energia.
En un nivell més profund, es pot presentar un mur del cor, impacte més sever, més instal·lat a l’inconscient i que pot contenir diverses emocions relacionades
D’aquesta forma posem al conscient allò que estava a l’inconscient. Respirem l’emoció i quedem llestos per modificar la conducta.
EMOCIONS I ÒRGANS RELACIONATS
Des de la medicina xinesa ens han arribat els estudis més polits a aquest respecte, informacions que en altres cultures la història quasi ha esborrat. Afinant els ulls i amb un bol d’arròs, en farem cinc cèntims de manera senzilla.
L’energia en cinc fases: foc, terra, metall, aigua i fusta. El foc genera la terra amb la cendra, la terra amb el foc fabrica el metall, l’aigua  refreda el metall i genera la fusta, la fusta creix fins l’essència del foc.
Aquestes 5 fases o elements es vinculen a uns òrgans concrets, cadenes musculars i emocions que els afecten especialment.
FOC: COR, BUDELL PRIM, TRIPLE ESCOLFOR-TC-, PERICARDI
Al foc li sol afectar la comparació amb els altres. com em veig, com sento que em veuen, em sento jutjat. Assimilació i acceptació d’un mateix, autoestima, sintonia i coherència entre l’essència del teu cor i la manifestació via pericardi.
Alguns músculs relacionats són: subescapolar (cor), quàdriceps (budell prim), rodó major (TC), gluti mig (pericardi) .
Emocions o actituds relacionades: consternació, pretensió, abandó, pena, creure’s més que…, creure’s menys que…, inseguretat, etc.
Expressió tonificadora: riure.

TERRA: MELSA, ESTÓMAC
Fer present. Confiança en un mateix i en els altres, m’ocupo però no em preocupo, alimentar-se des de l’essència i no des del personatge, coherència entre imatge pròpia i social.
Alguns músculs relacionats son: dorsal ample (melsa), pectoral major clavicular (estómac)
Emocions o actituds relacionades: preocupació, obsessió, pena, ansietat, autoestima…
Expressió tonificadora: cantar (agafo aire i l’utilitzo ara).

METALL: PULMÓ, BUDELL GROS
És la sortida del procés metabòlic, estar llest per deixar anar tot el que ja ha estat integrat. La projecció de futur es fa fent present i deixant anar, sense sentir-se atrapat o sense sortida. Sense posar resistències als canvis. Abandonant els patrons envellits.
Alguns músculs: serrat anterior (pulmó), tensor de la fàscia lata (budell gros).
Emocions-actituds relacionades: tristesa, aflicció, aferrament, desànim, confusió, pena profunda,…
Expressió tonificadora: sospirar.
AIGUA: RONYÓ, BUFETA
Voluntat de viure, força genètica de la vida, valor i força. L’aigua, però, té tendència a anar avall i quedar-se quieta, li calen tsunamis perquè l’energia flueixi i doni vida. L’aigua també marca el territori envaït.
Alguns músculs relacionats: psoes (ronyó), peronés (bufeta).
Emocions-actituds relacionades: por, pors heretades, paranoia, pànic, culpa, inseguretat creativa, …
Expressió tonificadora: plorar

ÚTER: gènesi primària i centre gravitacional de l’organització social i del cos. L’afecten els abusos de poder i les vexacions

FUSTA: FETGE, BUFETA DE LA FEL
La fusta vol perdre decisions des de l’essència, des d’allò que mou l’infant interior, estirar les branques a voluntat, amb valor, valentia i coratge sense imposicions… com ho fan els infants, sense separar el cos de l’emoció i de la ment.
Músculs relacionats: pectoral major espectral (fetge), deltoides (bufeta fel)
Emocions relacionades: ràbia, ressentiment, frustració, odi, culpa, etc.
Expressió tonificadora: cridar.

 

Sovint ens podem trobar superats per una vida quotidiana que pot esdevenir estressant. Una miqueta d’estrès espavila, ens permet retroalimentar voluntats positives, agafar força. Però si el sentim per damunt de les nostres capacitats de resposta correm el risc de magnificar-lo, de fer-lo més gros del que és en realitat (divina imaginació).

Si està en perill la integritat o la vid , perfecte, les suprarenals produiran adrenalina a dojo per defensar-te o fugir i que es disparin les amígdales que calguin. Sovint però no n’hi ha per tant. No és un perill tant greu, no ens hi va la vida i li estem dient al cervell que sí, que és terrible el que ens passa. Podem llavors quedar-nos en un plànol mental, dissociat del cos, i fer un bucle negatiu de pensaments que esdevenen cadena. Més tard serà el cos el que es queixarà, demanant atenció i unitat. Respirem la situació, alentim-la.

M’agrada una dita xinesa que diu “pensa mentre el cor et rigui”, quan el cor  ja no riu, estàs en bucle, no pensis més. Si haig de decidir tracto de sentir on em sento més íntegre, i si no n´hi ha prou, que ho decideixi una moneda enlairada a la saviesa del cosmos.

 

 

Del manantial mana para cualquiera que quiera, entonces para qué tanto acaparar?

Lo que llevas dentro esperando tanto tiempo que tan sólo ya tu corazón lo puede recordar

Para ser un ser humano, a pesar del peso de la historia y de la crueldad, tan sólo hay que amar

Kiko veneno

 

La disciplina no és una finalitat en si mateixa, només un mitjà voluntari de trànsit cap a una finalitat

Robert Fripp