7 Febrer 2020

Per Sílvia Saula

Els primers dies de lactància

Quan el nostre nadó acaba de néixer, tenim ganes d’agafar-lo, de sentir el seu cos en contacte amb el nostre, de fer el primer pell amb pell.
Si deixem el nadó acabat de néixer a sobre de la mare, nu, amb aquest contacte pell amb pell, abans de rentar-lo, pesar-lo, medir-lo, etc… i el deixem fer, sense interrupcions, sense presses, casi segur que ell sol s’arrossegarà cap al pit, localitzarà el mugró i mamarà de forma espontània d’una manera correcta. Però perquè això passi li hem de donar temps, hem d’estar tranquil·les, no podem anar amb presses.
Perquè, igual que totes les cries de mamífers, el nostre nadó és capaç d’arribar al pit i mamar, però li hem de deixar temps: per a ell també és tot nou.
En el moment que el nadó mama, estimula els nervis del mugró. Aquest impuls nerviós arriba al cervell, on es produeixen la prolactina i la oxitocina, que són les hormones encarregades de la producció i ejecció de la llet. Entre les 42 i les 72 hores del postpart, es produeix la primera pujada de llet. Fins llavors hi havia el calostre, un líquid de color daurat molt preuat que està ple de vitamines i que pot ser considerat com un còctel immunològic.
El pit no es pot donar amb horaris, ja que això impedeix que el nadó reguli la quantitat de llet que pren i la seva composició. En condicions normals, fan tomes mes llargues o més curtes i espaiant-les més o menys segons les seves necessitats. Hi haurà moments que només en necessitin una mica per calmar la set, o la por, o el son… i d’altres faran una presa molt llarga i completa. Hem de confiar en la capacitat de la criatura per regular la quantitat de llet i el temps que necessita per menjar.
Els nadons utilitzen dos tipus de succió: la succió nutritiva i la succió no nutritiva. Las dues són necessàries i igual d’importants. Amb la nutritiva, el nadó menja allò que ha de menjar, i amb la no nutritiva el nadó es relaxa, es calma i se sent segur entre els braços de la seva mare. Per a una bona lactància, es fonamental estar bé, relaxades, còmodes, oblidar-nos de les visites i dels comentaris però, sobretot, confiar en nosaltres mateixes. El que també és important és tenir una bona posició de la mare, una bona posició del nadó i que el nadó s’enganxi al pit correctament.

La posició de la mare és la forma en que la mare es col·loca per donar el pit. N’hi ha moltes de diferents i totes són vàlides si la mama està còmoda, sense tensions als braços i a les espatlles. La posició del nadó és la forma en què el col·loquem per donar-li el pit. També n’hi ha vàries, hem de practicar-ne una o dues i quedar-nos amb
la que ens sentim més còmodes. Sigui quina sigui la posició que escollim, el nadó ha de tenir el cos alineat de manera que orella, espatlla i maluc formin una línia recta.
La manera en què el nadó s’enganxa al pit és la manera en què col·loca la seva boca per agafar i succionar el pit. Sabrem que el nadó està ben agafat si la mama no té dolor, si la barbeta i el nas estan tocant el pit, els llavis estan oberts, hi ha més aureola visible a la part superior de la boca que per la part inferior, té el coll estirat, i el mugró surt de la boca allargat.
El nadons a terme neixen preparats per mamar, si no ho fan, la majoria de les vegades és a causa d’alguna intervenció innecessària que s’ha fet, que ha modificat els seus instints i ha impedit una bona empremta del pit.
Per això és important deixar fer, sense preses ni intervencions.

La lactància i el postpart immediat poden semblar difícils i durs al començament. Les mares s’enfronten a coses noves, a sensacions noves, a horaris i ritmes diferents. Però són moments molts especials, molt màgics i els hem de saber trobar per gaudir-los!

Silvia Saula

Assessora en lactància materna