11 Octubre 2018

Per Michela Deiana

La integració emocional: només tu pots solucionar el teu malestar

La Integració Emocional (IE) és un mètode terapèutic que permet establir un pont entre la part mental, normalment més desenvolupada i “entrenada” pel tipus d’estil de vida que tenim, operatiu i pràctic, i la part emocional.
Entendre que només es tracta de falta d’entrenament, ens permet sortir dels auto judicis que ens fem quan no estem d’acord amb el què sentim i afegir una nova mirada: no podem decidir allò que sentim. Recorda l’última vegada que et vas molestar per alguna cosa. Ho vas triar?
Òbviament no.
Normalment és quan ens molestem per alguna cosa que entrem en contacte amb les nostres emocions reprimides i prenem consciència que hi ha alguna cosa no resolta. És com si allò que ha passat a l’exterior ens servís com una lupa que simplement evidencia, sense crear, algun recorregut emocional que encara no està net, i sorgeix el dolor.
Amb la IE s’aprèn una altra forma d’entrar en contacte amb el patiment, es reconeix la seva existència, per descomptat, no es nega, i es decideix conscientment mirar-lo i sentir-lo i des d’aquí, dissoldre’l.
Es va així en contra dels tants aprenentatges que acumulem a la nostra vida: “No pensis què et passa”, “la única cosa que has de fer és distreure’t”, “el temps ho guareix tot”, etc. En realitat és normal que haguem après aquestes fórmules, perquè en el dia a dia és necessària la practicitat i operativitat; no hi ha res de mal en això, simplement a llarg termini no és eficaç.
Això és un altre punt important, posar energies a aprendre altres camins, sense renegar dels anteriors, que van ser la millor opció respecte a l’estat evolutiu que es tenia en aquell moment.
Tornem a l’exemple de la lupa: imaginem una taca en una samarreta i que emprem una lupa per mirar ben  bé quin tipus de taca és. És possible que la taca engrandeixi només per mirar-la? O que arribem a pensar que és la lupa que l’ha creat?
Òbviament no.
La taca ja hi era, simplement la lupa ajuda a prendre consciència de quin tipus de taca és i ens ajuda buscar el millor sistema per treure-la. Com més enquistada està, més temps i cures necessitarà, però s’arribarà a un resultat satisfactori respecte al punt de partida.
El mateix fa la IE, s’ofereix com una lupa conscient, que no espera que passi un fet traumàtic per posar llum al sofriment, sinó que actua creant com una explosió controlada curta, per veure i sentir què ens fa reaccionar. Convida a la persona a seure per sentir conscientment el dolor, per dissoldre’l. Inicialment quan s’està aprenent el mètode, el sofriment es percep fort, però a poc a poc s’integra i es transforma en un alleujament i una vegada après es converteix en una eina practica que sempre es té a mà, sense necessitar una guia externa.
Això és el poder sobrenatural de la IE: comencem a entendre més el que sentim, a comprendre que el que sentim està dins del nostre, que no ve de fora “Jo no soc el que sento, soc qui és capaç de sentir”. És la presa de poder de qui decideix que es vol conèixer i va prenent responsabilitat en el seu benestar. És una decisió conscient que atorga poder a les persones i situacions externes. Es deixa de projectar. Per descomptat se segueix reconeixent que hi ha coses greus, traumàtiques, que les altres persones també tenen la seva responsabilitat, etc. i al mateix temps s’enfoca en “qui pateix soc jo, qui pot encarregar-se de solucionar-ho soc jo”.
Integrar significa fer-se responsable del propi patiment i al mateix temps del propi benestar.