4 Octubre 2016

Per Anna Delatte

La fidelitat està en crisi

LA FIDELITAT EN CRISI

En una societat del consum on les noves tecnologies et porten a estar permanentment connectat i a respondre a l’instant a relacions distants, on les xarxes socials són exigents i demanen estar actiu, les relacions efímeres s’han convertit en un passatemps, un analgèsic perquè et sentis “com si” estiguessis acompanyat.

Hem passat a desterrar l’amor romàntic, no fos cas que ens confonguéssim amb les pel·lícules de Hollywood, i a acceptar el desamor en les relacions íntimes que et fan sentir un buit que no omples ni amb vint euros de fast food.

 

Un amic compartia un moment íntim amb la seva filla abans d’anar a dormir. Ella pensava en veu alta amb la sensació de confort que et produeix estar al costat d’algú que t’estima incondicionalment i reflexionava dient: “La son entra per la boca, en forma de badall, i surt pels ulls, quan et despertes. Quan vulguis dormir, papa, després de badallar, tanca els ulls perquè la son et quedi a dins del cos”.

El meu amic li responia amb la tendresa i la creativitat dels que estan tant a prop dels infants: “L’amor entra per la pell, pels ulls, per les orelles, per la boca i pel nas: per tots els sentits. Ja en portes a dins quan neixes, inoculat per la mare durant la gestació. Et surt del cos per la boca (els petons), per la pell (les carícies i el contacte) i pels ulls (les mirades) quan t’enamores dels amics, de les parelles i dels fills”.

 

L’amor es dirigeix cap a moltes persones importants del nostre entorn però amb la parella és amb qui està més compromès i amb qui se n’ha de tenir més cura.

La infidelitat en les relacions de parella és un símptoma cada vegada més comú en el nostre entorn; no s’ha pactat una relació oberta a altres, es viu la relació amb un tercer en clandestinitat i amb angoixa (en el millor dels casos, d’altres funcionen d’una manera tan escindida que ni s’ho qüestionen) i significa un malestar en la parella i un descuit cap a un/a mateix/a.

 

La parella, aquella realitat que ha de sostenir un projecte en comú, moltes vegades la criança dels fills i sovint un seguit de responsabilitats econòmiques, logístiques i de tota mena i, a la que, en lloc de tenir-ne cura, hi carreguem un malestar propi, una insatisfacció personal.

 

L’amor necessita presència i et retorna plenitud. El compromís en la relació de parella et dóna arrelament i et permet créixer. La fidelitat en les relacions amoroses és un compromís cap a l’altre i cap a un/a mateix/a. Aquest amic, l’Hèctor perquè li podeu posar un nom, ell, que té una relació preciosa amb la seva dona, seguia descrivint… “el desig entra per la pell, a través de la carícia, del petó, del xiuxiueig (fronterer entre pell i orella) i surt per la boca, quan exhales l’alè de l’orgasme.”

 

Ostres, col·loquem la fidelitat en alça! La fidelitat cap als altres i cap a un/a mateix/a. Recorda de què et vas enamorar, sent que també era un aspecte teu, que tu el feies brillar i anima’t a recuperar l’energia de la teva relació amb l’altre (en cas que necessiti més força) per viure la vida al costat d’aquelles persones que estimes i t’estimen de forma verdadera. Comparteix els teus somnis, fes realitat els seus desitjos i juga a tornar a ser petit/a mentre sents que l’altre no et jutja i només t’escolta mentre t’acarona amb tots els sentits.

 

Gràcies Hèctor per compartir la teva llum…