18 Juny 2019

Per Maria Ortí

Moltes preguntes i algunes respostes sobre embaràs, part i criança

Per què creiem en la importància d’un embaràs conscient i informat?

Amb la consciència de l’embaràs, s’enforteix el vincle de la gestant i del nadó. El nadó sent la presència de qui l’acull a la seva panxa i de la seva parella si n’hi ha, i això li genera seguretat. I des d’aquesta seguretat i li serà més fàcil arribar al moment del part i, juntament amb qui el gesta, prendre la decisió de néixer.

La informació fa que les mares/pares i les seves parelles vagin eliminant pors i dubtes per trobar realment el seu lloc i poder elaborar les pors més profundes.

Amb informació també son capaces de decidir el tipus de part i criança que volem, així com de prendre decisions sobre quins tipus de professionals i en quines línies volem que ens acompanyin.

 

 Què és la concepció conscient?

El desig d’engendrar, de donar vida i d’expandir-la.

 

Per què creiem en la importància d’un bon part?

Cada persona pareix de la millor manera que pot, amb els recursos que té i l’acompanyament escollit. Cada una hauria de sentir el seu part com a positiu, perquè malgrat que a vegades no és com l’ha esperat, no deixa de ser el moment més intens de la relació amb la seva criatura.

Amb tot, quan el part és natural, els beneficis es maximitzen, tant en l’àmbit emocional, com físic, com fisiològic.

El part natural reforça i permet que la criatura que s’inicia al mon reforci l’autorreferència i l’autogestió.

 

Què és un bon part?

Aquell que es viu amb alegria i saviesa.

 

Què és un bon naixement?

Sempre és bo néixer i el millor naixement és aquell on s’és present, de cos i anima.

 

Què pensem de la benvinguda al nounat?

La millor benvinguda és el cos, amb la seva olor, tacte i mirada.

Tot és recuperable. Si hi han entrebancs, és important no decaure, i si decaiem, tenir present que arriba un moment en què el vincle es reprèn. L’amor ho cura tot.

 

Com creiem que es poden compensar/reparar parts no ben viscuts? I els naixements no ben viscuts?

Amor.

I pell amb pell.

L’osteopatia ens pot ajudar a recolocar-nos a nivell mecànic, tant de qui ha parit com del nadó i ens permet elaborar el procés traumàtic.

 

Què pensem del primer vincle mare-bebè, pare-bebè des d’una visió sistèmica?

El vincle, quan més intens és, més ajuda a equilibrar desajustaments sistèmics.

A vegades hi ha dificultat amb el vincle donat a desequilibris del sistema.

 

Com situar-se en la nova família? Rols, intimitat, comunicació…

Cadascú ha de sentir quin és el seu lloc i interioritzar-lo. Cal respectar el desig i necessitats de qui ha parit per sobre de tot perquè és qui equilibra el benestar de la criatura.

La parella, quan n’hi ha, haurà de trobar el eu lloc i assumir-lo amb tot el que comporta dins de la societat on vivim.

Per mi és molt important el paper de l’acompanyant perquè és la tribu.

 

Quina importància té la tribu?

Quan s’està criant es té com a prioritat la criança, això vol dir que la resta de coses a fer, incloent els necessitats bàsiques, queden en un segon pla. La tribu, la família, haurien de cobrir la resta de necessitats i desitjos.

I a la tribu el que li interessa és el benestar de la criatura ja que així la vida segueix. És molt important, doncs, el recolzament. Un mal acompanyament, pot fer trontollar l’alletament i la tranquil·litat de la cria.