27 Desembre 2017

Per Mariana Martínez Zuccardi

Les noves tecnologies a l'entorn familiar

Internet, aparells electrònics i videojocs formen part de la vida de milions de persones. Els aparells electrònics són considerats una eina fonamental dels nostres temps: n’hi ha prou amb oblidar-nos el mòbil a casa un dia per sentir la incomoditat de no poder accedir a aquest canal de comunicació i informació. Es podria dir que la tecnologia ha arribat per quedar-se, impactant així en els diferents sistemes relacionals.
En el sí les famílies, ha augmentat la preocupació per part de pares i mares sobre la regulació de les noves tecnologies. Hi ha un xoc generacional entre el que Prensky va denominar nadius digitals, és a dir, la nova generació de joves que han nascut en l’era digital (utilitzant el llenguatge dels ordinadors, videojocs i internet) i els seus pares i mares, immigrants digitals, que han d’adaptar-se a una realitat canviant i aprendre el llenguatge digital. Els adults tenen el desafiament d’educar als seus fills i filles en un context que en ocasions desconeixen, i és el desconeixement allò que genera una major ansietat i temor.

Una mare es presenta a la consulta preocupada perquè “els seus fills es queden hipnotitzats davant de les pantalles”; un pare s’enfada amb el seu fill perquè “vol dedicar-se a jugar a videojocs de manera professional”; una parella consulta per què “els seus fills passen massa hores enfront de l’ordinador i enviant WhatsApps fins a altes hores de la nit”.
El xoc generacional entra en joc quan trenca amb l’esquema de pensament dels adults que han crescut en un entorn diferent: “jocs eren els de abans, quan ens trobàvem al barri a jugar amb tots els amics”; “passen més temps observant una pantalla que mirant-se als ulls”.

Però, què és normal i què és problemàtic? Com ho definim? Podríem debatre moltes hores sobre aquest tema, si ens posicionem des d’aquest xoc cultural d’incomprensió. Per als nadius digitals el normal és passar moltes hores enfront de les pantalles perquè el seu sistema relacional naturalitza els vincles per aquest canal; per als immigrants digitals passar un cert nombre d’hores amb el mòbil i l’ordinador és excessiu i nociu per a la salut dels/les joves. I aquí radica la cerca de l’equilibri familiar: es tracta de trobar acords on aquests dos mons es trobin i es comprenguin.

L’ús regulat de les noves tecnologies pot brindar una gran estimulació i potenciar el desenvolupament cognitiu de nens i nenes i adolescents. Això, sempre que no substitueixin el contacte cara a cara i la socialització interpersonal amb els iguals, així com les activitats a l’aire lliure i els jocs més tradicionals.

De tot això en debatrem i ens n’informarem en el proper taller sobre tecnologies i famílies, el 20 de novembre, a Cos. Us convido a crear un espai de reflexió on informar-nos d’un ús sa i responsable de les noves tecnologies en infància i adolescència.