12 Abril 2018

Per Maria Ortí

Pell amb pell, espai de mares

El grup del Pell amb pell omple un buit social en la criança. Les dones passen moltes hores soles amb els seus nadons i quan les dificultats en solitari augmenten costa més trobar la tranquil·litat.
En els anys que fa que acompanyo les mares al grup del pell amb pell veig com les dones és tranquil·litzen en escoltar a altres mares amb dificultats similars. Entenen què és tenir un nadó i es donen suport. Es busquen i m’encanta veure que tornen i tornen i tornen….
També m’agrada l’autogestió que tenen. Algun dia que jo no hi soc, elles gestionen les converses, sempre acullen a les noves i a les que tenen dificultats, escoltant una i una altra vegada els mateixos dubtes, que elles ja han viscut però que les reafirma en tornar a recordar i poder donar-hi respostes.

A vegades hi ha algun pare que en forma part com una persona més implicada en la cura de la mare i del nadó, ell també amb les seves pròpies inquietuds i il·lusions.
Les altres protagonistes del grup són les criatures: es miren, s’oloren, es toquen i s’estimulen unes a les altres, tranquil·les que la mare també hi sigui.

Em sento present, sóc la que escolta i permet la reflexió, l’espai i la complicitat. Atenta a tot allò que necessiten i llençant preguntes que obren interioritats i així totes som una.

Unes arriben i altres ja no venen més perquè les seves criatures ja caminen, però el Pell amb Pell és de totes les que algun dia l’han format, les que s’han mirat, comprès i fos en una.