28 Setembre 2017

Per

Trucs reflexològics pel trailrunner

Trucs reflexològics pel trailrunner

Son moltes les persones que decideixen activar-se i incorporar l’esport en la seva dinàmica diària. Des de Cos us oferim entrenaments personalitzats, grups per sortir a córrer, prevenció i tractament de lesions… i avui us donem uns trucs reflexològics de la ma d’en Xavi Muñoz

 

Fa ja uns quants anys endarrere, un bon dia de primavera vaig decidir visitar un amic que vivia a una muntanya propera. Enlloc d’agafar el bus, com feia la gent normal, vaig agafar la bici. Tot i que era conscient de la pujada que hi havia, vaig pensar, ja pararé si convé. Cal dir que per mi la bici es un mitjà de transport, no un esport que practiqui; tampoc soc home de reptes físics.

Aquell dia es veu, però, que era especial i, tot i que em notava el cansament, pel què fos, no podia parar i vaig estirar i estirar fins que va acabar aquella pujada celestial. Quan vaig arribar em vaig adonar que el cor em sortia per la boca, tot el cos em feia figa i quasi vaig començar a patir per la meva integritat física, ja que la simptomatologia anava in crescendo. Em faltava l’aire.

Llavors no tenia massa consciència de temes com el poder de la intenció, l’escalfament previ, etc. Era molt  jove i estava acostumat a l’esforç físic a demanda de 0 a 100 en un moment i sense pensar-hi gaire. Però ja tenia en ment la reflexologia… i amb la desesperació del moment em va venir al cap la melsa i la seva gestió de la sang i, amb totes les meves forces, em vaig clavar el dit al punt de melsa de la mà. El cas és que va anar bé i vaig anar estabilitzant la situació, sense que anés a més.

La lectura que voldria treure d’aquí és que sempre és millor prevenir i, avui, amb més i millors eines, em sento capaç d’exposar com seria la posada a punt des d’una mirada reflexològica.

A banda dels estiraments i de l’entrenament previ a l’esdeveniment esportiu que tingueu, aconsellaria una mica de gimnàs cerebral per assegurar-vos que l’ordinador central-cervell està en el màxim de possibilitats, que estableix una bona comunicació d’hemisferis i que hi ha una bona la relació de la columna amb les extremitats (la xarxa va plena de propostes d’exercicis que us poden anar molt bé).

Pel què fa a la intervenció reflexològica proposo recórrer amb pressió tota la zona del metacarp i les dos falanges del dit gros de les dues mans per la part del cantó exterior i també continuar les dos falanges pel cantó inferior. Així, per una banda estarem estimulant les glàndules suprarenals, que tenen la missió preferent de fer cortisona per afluixar inflamacions i adrenalina per portar sang a les extremitats des de la zona central del cos. Per una altra banda, estarem estimulant la columna lumbar, dorsal i cervical. I finalment, estimularem, també, el sistema nerviós central del cervell i cerebel.

Després d’això podríem anar a la base del dit anell o quart dit de les mans. Ens ubiquem entre la “ratlla de la vida” i el dit i, si fent pressió sentim dolor, ens indica que ens cal una mica més  d’oxigen circulant.

A continuació, premem els cantons de la primera falange del dit mig de les dues mans (la que toca la mà), de nou tocarem cervell i els sistemes generals que controlen. Segona i tercera falange ja corresponen a cames i peus, i l’estimulació pot ser un extra útil per qui corre. La sensació de dolor al prémer us dirà clarament si s’està tens i, si és el cas, podeu pressionar entre 30 segons i 2 minuts el punt dolorós.

Sempre es manifesta la tensió amb un petit dolor i/o amb sediments que noteu al fer pressió. Al marxar els sediments augmenta la velocitat de la informació que viatja al cervell, i els tòxics drenen a circulació sanguínia per ser eliminats o reaprofitant (el cos recicla tot el que li convé sempre que estigui a disposició, en moviment; quan està cristal·litzat es molt més dificultós).

Per prémer podem fer servir els dits, però és més còmode agafar un llapis, o un pal i fer-lo rodar per les zones exposades, entre mig minut i dos minuts per punt dolorós. Si no fa mal és que no hi ha tensió i per tant podem passar més ràpid.

No vull acabar sense sense recordar el famós punt de les tres llengües que ens arriba des de la saviesa xinesa i del qual he fet ús mil cops. Es tracta de pujar per la part externa de la tíbia i uns 4 dits abans d’arribar a la ròtula i treballar el punt que provoca dolor intens: el treballem i, quan ens sembla que ja no podem més, el premem encara un minut més i correm tres llegües més.

Després, ens mengem una peça de fruita! 😉