29 Setembre 2021

Per Alba Campos Lizcano

Menges o t’alimentes?

Mentre aliments com fruites i verdures tenen cada vegada menys sabor i nutrients en créixer en sòls cada vegada més pobres, la indústria alimentària “enriqueix” els seus productes amb vitamines i potencia el seu sabor a través del sucre i altres substàncies difícilment reconeixibles com a nutritives per al nostre organisme.

La crisi del sabor ens aguaita i, un cop que el nostre cervell prova els “productes comestibles” els prefereix abans que els “aliments”, ja que estan dissenyats per a això.
Quina és la diferència entre un aliment i un producte comestible?

Mentre que els aliments són “matèria primera” que pot obtenir-se directament de la naturalesa i no necessiten “estar enriquits”, els “productes comestibles” solen venir embolicats en plàstic, portar massa ingredients i ser difícilment reconeixibles pel nostre organisme en portar components “massa nous” per al nostre tub digestiu (conservants, colorants, edulcorants, potenciadors del sabor, olis de mala qualitat…), la qual cosa fa que el nostre cos no els reconegui i s’inflami.

Moltes vegades, aquests productes comestibles porten un embolcall “aparentment saludable” que els fan més atractius a l’estar “enriquits en fibra”, “enriquits en vitamines”, ser “bio”, “naturals”, “fets a mà”, “artesanals “… Per contra, els aliments no necessiten ser enriquits.

Posar consciència en el màrqueting publicitari que utilitza la indústria alimentària és el primer pas per alimentar-nos saludablement amb “aliments” i no amb productes comestibles.

Embotits de mala qualitat, carnívors o vegans, hamburgueses veganes/ vegetarianes, iogurts “de fruites”, pa de motlle, cereals d’esmorzar, alguns productes” sense gluten”, sucs, galetes (també les “aparentment saludables”) i molts aliments infantils són productes comestibles que, a més, porten sucre.
El sucre és 8 vegades més addictiva que la cocaïna.

És una droga legal que estimula el sistema de recompensa, igual que ho fan el tabac, l’alcohol i altres drogues. Gran quantitat d’aliments infantils com iogurts, farinetes de cereals, potets i sucs de fruites, porten unes quantitats ingents de sucre que porten a la societat a ser addicta des de ben petita. Aquest tipus de productes, juntament amb el sedentarisme i les pantalles, és la causa principal de la pandèmia d’obesitat infantil i de l’addicció al menjar de grans i petits. En estimular el sistema de recompensa, el nostre cervell està en recerca constant de plaer a través del menjar i ens fa addictes a ella.

Cada anunci publicitari ens incita a “consumir malaltia” per obtenir plaer.

És tan accessible accedir a la malaltia que ens la venen en màquines expenedores de productes comestibles i refrescos a les institucions sanitàries, educatives i laborals. No té sentit que costi menys una Coca Cola o qualsevol xocolatina que dues peces de fruita que  tinguin una mica de sabor. La crisi del gust que promou i legitima la indústria alimentària té un gran impacte en el nostre procés de salut, a la capacitat a l’hora de prendre decisions sobre què mengem i en les addiccions que ens generen a certs aliments on l’ingredient principal és el sucre.

Cal destacar aquí també els conflictes d’interessos entre la indústria alimentària, universitats i associacions mèdiques “científiques”, com l’Associació Espanyola de Pediatria, que avala amb el seu segell les galetes de “Dinosaures” i el Cola Cao o la Fundació Espanyola de Nutrició, entre d’altres.

Un tub digestiu inflamat ens porta a prendre decisions inflamades. Com ens alimentem és determinant per a una bona salut tant física com emocional, ja que el tub digestiu i el cervell estan en constant comunicació. La diabetis tipus 2, l’obesitat, l’ansietat i la depressió són les principals pandèmies que porten esdevenint a la societat des de fa anys i van cada vegada més en augment, la qual cosa deteriora el nostre estat de salut general i el nostre sistema immunitari.

Cert és que no existeix la dieta perfecta. Aquesta recomanació és molt bàsica i per a totes les edats: a l’hora de triar aliments, escollir aquells que menys manipulats estiguin. Des de la psiconeuroimmunologia, ciència que estudia la interrelació entre els diferents òrgans del cos i que atén la causa dels símptomes en lloc de tapar-lo, seguim la línia de l’”alimentació evolutiva”, una alimentació coherent amb l’evolució en la qual escollim els aliments que menys s’inflamen, és a dir, aquells als quals l’organisme ha estat exposat durant més temps en la història de l’evolució.

Podríem considerar que el procés de salut comença pel tub digestiu i la seva relació amb el cervell i les emocions. Quan ens responsabilitzem dels aliments que escollim, ens empoderem en salut.

 

Alba Campos Lizcano
Dietoterapeuta i Psiconeuroinmunóloga , Infermera Familiar i Comunitària.